Arxiu de la categoria: Documentació

És hora de fer visible quin valor aportem a la societat

Les organitzacions no lucratives neixen de la passió de les persones per millorar la societat, a partir de la preocupació per causes ben diverses: les desigualtats socials, la cultura, l’acció social, l’equitat, els esports, els temes ambientals,…

Recordo fa temps la presentació dels resultats d’un estudi a una entitat, que ho van resumir en una sola frase: “Quien os conoce, os quiere, porque sabe lo que hacéis y para qué sirve. Lástima que os conoce poca gente…” La frase té una primera part positiva, però la segona part no ho és tant. Evidentment, que les persones que estem implicades a entitats del tercer sector estem plenament convençudes de la utilitat social de les nostres organitzacions: per això estem implicades!

Però no podem estar contents només amb que ens valorin els que tenim al costat. No val només amb el convenciment dels que cada dia veuen i viuen la feina de l’organització. No ens podem quedar contents amb aquella frase tant utilitzada de que són intangibles. Ens toca ser capaços de mostrar, mesurar i reivindicar l’aportació social i econòmica a la societat, i lamentablement això no sempre es evident o fàcil d’explicar.

Fa molts anys que es fan esforços d’avaluació d’impacte a les entitats del tercer sector. Ja fa més de deu anys que als Congressos sobre Recerca al Tercer Sector sento parlar de metodologies per ajudar les entitats a mostrar el valor econòmic i social. Algunes són específiques d’àmbits concrets i altres es poden generalitzar més. Fa 5 anys a Escòcia vaig descobrir l’SROI, una metodologia per la monetització del valor que ara sembla que està arrelant al nostre entorn, i començant a haver-hi experiències d’entitats que hi estan treballant, i això és positiu. Però l’avaluació d’impacte no es pot resumir amb l’SROI ni amb cap altre metodologia. Cadascuna té elements destacables i limitacions, i toca conviure amb el que poden aportar. Fa anys potser es podia admetre un acte de fe sobre el valor d’aportació d’una organització, però avui dia s’estan desenvolupant metodologies i maneres de mostrar el que aportem a la societat: en millores i en estalvis.

Per a mi, el realment destacable és el progressiu desenvolupament d’una cultura d’avaluació d’impacte que porti les organitzacions i els seus equips a fer esforços continuats en aquesta línia, i incorporar-los en la pròpia concepció dels projectes i l’activitat organitzativa. La recollida d’informació sempre és el punt crític per a qualsevol anàlisi, per la qual cosa, si des del principi tenim present que haurem d’avaluar l’impacte, hi haurà moltes més possibilitats d’aconseguir resultatsexplicables de com estem contribuint a la millora social o a la creació de capital social o a la protecció ambiental o….

L’avaluació de l’impacte no és una metodologia sinó una cultura a l’hora de realitzar les nostres activitats, que ens ajuda a seleccionar i realitzar aquelles activitats més directament alineades amb l’impacte social que busca la nostra missió. No es tracta únicament d’un tema de qualitat en l’actuació, sinó de saber que estem canviant: els esforços de mesura d’impacte social i econòmic intenten explicar i mostrar els canvis. La confiança no és cega: es construeix dia a dia a partir de les dades, amb organitzacions transparents que ens esforcem per mostrar el que estem aportant a la societat..

Les organitzacions del segle XXI han de saber explicar a la societat el valor social i econòmic que aporta la seva activitat.


Imagen | lestraperlista

 Per més informació consulteu la Guía para el Retorno Social de la Inversión (SROI)

Junts per la societat. Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català

El llibre Junts per la societat. Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català és una publicació que neix com a resultat de l’estudi sobre bones pràctiques en matèria de col·laboració que va realitzar l’Observatori del Tercer Sector entre els mesos de març i setembre de 2010, i que es va presentar el 4 de novembre de 2010 en l’acte Col·laborar per anar més lluny. Estratègies de col·laboració en les entitats del Tercer Sector Social.

La publicació pretén visibilitzar i difondre experiències valuoses. Les experiències estan estructurades en tres àrees: concentracions i fusions, col·laboracions estratègiques, i projectes en col·laboració. Això permet introduir la col·laboració entre organitzacions i establir un esquema bàsic de les tipologies de col·laboració que es donen. A més, ofereix elements clau per al desenvolupament de la cultura de la col·laboració al Tercer Sector Social, 10 dificultats que poden sorgir, i 12 aprenentatges transversals amb l’objectiu de garantir l’èxit d’aquestes pràctiques.

Aquesta publicació està disponible per descarregar (965 Kb)

Tres casos de bones pràctiques en matèria de complicitat social.

1. Amics de la Gent Gran

La Fundació Amics de la Gent Gran és una organització de voluntariat que treballa per millorar la qualitat de vida de la gent gran. La seva missió és lluitar contra la soledat i la marginació social de les persones grans mitjançant l’acció voluntària. La missió d’Amics de la Gent Gran es concreta en tres accions: l’acompanyament emocional de persones grans, la seva dinamització social i la sensibilització de la societat sobre la realitat en què viuen els ancians.

2. Som Energia

Som Energia és una cooperativa d’iniciativa social que el 2011 inicia la seva activitat en la comercialització d’electricitat verda certificada. El seu principal objectiu és reunir a milers de persones amb el desig de canviar el model energètic actual i treballar junts per assolir un model 100% renovable. Inicialment, comercialitzava a Catalunya però en poc temps i donada la demanda, s’ha estès a la Península i Balears.

3. Assemblea Nacional Catalana

L’assemblea Nacional Catalana –ANC- es va constituir el 2012 com associació desprès de tres anys com a moviment social. El seu principal objectiu és promoure la creació de les condicions polítiques i socials necessàries per a l’assoliment i la constitució de l’estat català propi, independent, de dret, social i democràtic.

Article sobre el Canvi d’Época al Tercer Sector, publicat en la Revista Espanyola del Tercer Sector

Fa temps que des de l’OTS li estem donant voltes al tema del canvi d’època que està vivint el tercer sector. Poc a poc, el tema es va fent lloc a l’agenda de les entitats i cada vegada són més les entitats que reflexionen i plantejan actuacions per respondre de manera sostenible al nou entorn que viuen.

Recentment, Pau Vidal ha escrit sobre el canvi d’època a la Revista Española del Tercer Sector, donant forma i estructurant molts dels temes en els que hem treballat durant els darrers anys.

L’article trata del canvi d’època que afronta el tercer sector a Espanya, degut a la confluència de dos factors: l’esgotament del model de creixement del sector de les dues darreres dècades basat en les aportacions de recursos públics, i l’actual període de crisi que estem vivint que ha provocat l’augment de necessitats socials, en un moment de limitació de recursos. En aquestes circunstàncies, el tercer sector ha de ser capaç de mostrar evidències de la seva aportació de valor a la societat i afrontar una profunda transformació. Els factors de transformació estratègics són la potenciació de la complicitat social (més enllà de la captació de fons), desenvolupar noves competències als equips, construir unes noves bases de relació amb l’Administració Pública, millorar l’eficiència guanyant dimensió organitzativa i mostrar l’impacte social de la seva activitat.

En definitiva, un escenari de reptes simultanis que redibuixaran el tercer sector. Afortunadament, en aquests moments tenim el millor tercer sector de la història del nostre pais per intentar afrontar aquests canvis estratègics i continuar treballant per la transformació social.

 També es pot descarregar en pdf (367Kb) en aquest enllaç (en castellà)